Galeria Joan Gaspar

"CARAPACES" Etienne Krähenbühl

2016/10/20-2017/01/21

Galeria Joan Gaspar Barcelona

La Galeria Joan Gaspar de Barcelona presenta una nova exposició, en que el conegut artista suís Etienne Krähenbühl mostra noves creacions amb els seus diferents significats y concepcions de la natura i l’ésser humà. Cal destacar que és el primer cop que l’artista treballa el suro.

L’exposició està composta per tres grups majoritaris d’escultures; les “Légère Menace” (lleugera amenaça), els “Météorites” (Meteorits) i les escultures mòbils tan característiques de la seva obra.

Amb cada una de les peces del primer grup, les “Légère Menace”, Etienne ens mostra diferents estats d’ànim i “escuts” (d’aquí la forma de les peces) amb que un ésser humà afronta diferents situacions determinades en la seva vida, sent així cada peça més violenta, suau, inquieta que l’anterior.

En el segon grup “Météorites”, ens rememora els inicis de la vida en el cosmos. Els meteorits són i han estat en molts casos portadors d’aigua als planetes, tan necessària per a la vida. En ser fracturats, els meteorits expulsen la seva aigua i bactèries; d’ells brota i s’estén la vida. Aquestes fractures que veiem en les peces són paral•leles entre si, i això ens mostra que en el món, tant en la cadena alimentaria com en les relacions entre éssers humans sempre està tot estratificat, n’hi ha de més i menys forts, unes primeres i unes segones necessitats. Així pel que fa a tots els éssers vius.

Finalment, en el tercer grup, Etienne estableix un diàleg i interacció entre l’art i el visitant. Aquestes són les peces mòbils que el visitant pot tocar i moure, creant un “joc” amb el que pretén anar més enllà de la clàssica contemplació, i ho aconsegueix.

En totes les seves peces combina elements treballats per l’home (com el metall i el níquel-titani) y matèria orgànica (suro, fulles...), d’aquí podem veure la passió per l’ésser humà i la natura en tota la seva obra, en material i en significat.

Una exposició que no ens deixarà indiferents.

"Fa uns quants anys que em preocupa la temporalitat de la matèria, el seu recorregut en el temps i les alteracions que se’n deriven. La corrosió, el desgast, l’oxidació i les marques de rovell són les meves eines. Per mi el lligam amb la matèria és fonamental, i actualment la matèria es difumina, em deixa més lliure. És arrel i font d’un univers d’expressió, de poesia, de gravetat, però també és massa, llita i tragèdia”. (Etienne Krähenbühl).