L’article de Josep Casamartina i Parassols en “El País” del 31 d’octubre de 2013.
2013/10/31-2013/10/31
Extracte de l'article.
"Per a Antoni Tàpies, en canvi, la relació amb l’obra gràfica li seria més dificultosa fins que no va trobar tallers tan bons i primmirats, com és el cas de Joan Roma, que assolirien al tòrcul la qualitat d’originals de gran volada. En l’obra gravada de Tàpies s’hi troba el millor i el pitjor de la seva trajectròria. I això es pot comprovar a la galeria Joan Gaspar. A la planta baixa hi ha la superba sèrie de xilografies de la Suite Erker, cinc papers de gran format i curta tirada, del 1992. En canvi, al primer pis hi ha un conjunt indiscriminat de gravats i litografies dels anys seixanta i setenta amb moltes imatges reivindicatives d’una Catalunya emergent enmig de la negror del darrer franquisme: hi planeja tothora el groc, un color que, tractat per Vermeer, és sublim, o arrabassador en Van Gogh, però que en el cas que ens ocupa resulta demolidor".
Encara podeu gaudir de l’exposició de Antoni Tàpies a la Galeria Joan Gaspar de Barcelona.
