JOAN-JOSEP THARRATS (Girona 1918 – Barcelona 2001).

Pintor, gravador i historiador de l’art espanyol. Estudià a Beziers i Barcelona (1932 –1935). Com a pintor s’inicià amb uns dibuixos al pastel (1945) sota influència de Toulouse-Lautrec i Van Gogh. Seguiren primeres obres abstractes (1946) amb influència de Mondrian i Kandinsky. En el període de Dau al Set s’endinsà en el món surrealista i l’abstracció màgica (1948) fins que els abandonà per derivà a l’informalisme. Com a gravador hi aportà el procediment de la maculatura i com a literari publicà Antoni Tàpies o el Dau Modern de Versailles (1950), articles diversos a la revista Dau al Set (1948-1956). El 1947 conegué els pintors August Puig, Joan Ponç i el poeta Joan Brossa; poc després a Modest Cuixart i Antoni Tàpies. Amb ells fundà el 1948 el grup Dau al Set, i un any més tard la revista amb el mateix nom de la qual n’escrivia els textos i en dirigí l’edició fins el seu tancament el 1956. Primera exposició personal a les Galerías Jardin, Barcelona (1950) i a la Sala Gaspar el 1954 Collages; 1955 Maculatures; el 1956 Joies i Escultures, 1957, 1958, 1960, 1963, 1967, 1973. La seva projecció internacional va ésser, de bon principi, molt intensa arreu d’Europa i Amèrica a partir de 1955 exposant tant individualment com en grup. La seva obra és present a la Tate Gallery, Londres, el Museum of Modern Art, New York el Salomon Guggenheim Museum, New York, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museo de Arte Moderno, Barcelona, i als Museus d’Art Modern d’arreu del món.

Exposicions

Joan Miró "Blanc i negre i algun color"