Galeria Joan Gaspar

CLAVÉ Antoni

ANTONI CLAVÉ i SANMARTÍ (Barcelona 1913 – Saint Tropez 2005).

Pintor català. Es va formar artísticament a Barcelona i va començar la seva carrera com a dibuixant en algunes publicacions periòdiques i, sobretot, com a cartellista cinematogràfic. Després d'haver lluitat durant la Guerra Civil amb els republicans, es va exiliar a França i va començar a fer sèries de litografies (Imatges de París, Festes barcelonines), amb les que es va guanyar la confiança del món editorial, del qual va rebre nombrosos encàrrecs d'il·lustració de llibres: Carmen de Merimée (1946), La dama d’espases de Puixkin (1946),etc.

Al 1942 va conèixer a Picasso i va deixar les anteriors creacions intimistes per orientar-se cap a les naturaleses mortes i a un paisatgisme urbà tendint a l'abstracció. En aquell moment ja era un pintor de fama reconeguda més enllà del seu país d'origen i de la terra d'adopció. Al 1954 Clavé va decidir dedicar-se exclusivament a la pintura, i va començar a incorporar en la seva pintura una estranya iconografia de figures medievalistes, reis barbuts i formes que semblaven nines. L'evolució cap a l'abstracció era ja imparable: el contingut era cada vegada menys important i es diluïa a favor del virtuosisme de les textures i dels aspectes visuals de l'atmosfera i dels fons. Al 1956 va començar a usar el collage com a tècnica pictòrica i com a esquema compositiu i va incorporar temes típics de l'informalisme. Aquell mateix any va presentar per primera vegada les seves pintures a Barcelona on exposa regularment des de llavors. Els premis es van succeïr: Biennal de Venècia (1958), Biennal de Sao Paulo (1957), Biennal del Gravat de Tòquio (1958).

A més de la pintura, l'activitat que li ha donat més renom (ha fet també escultures, tapissos i assemblages) ha estat l'escenografia per a ballet, teatre i òpera: Carmen, La casa de Bernarda Alba, Les noces de Figaro... El reconeixement oficial de la seva obra a Espanya es va produir a partir dels anys vuitanta, quan se li va encarregar un gran mural per a l'aeroport de Barajas (1982) i se li va atorgar la representació del país en la Biennal de Venècia (1984). De l'obra pictòrica es pot destacar entre moltes més creacions: Jardins de Luxemburg (1942), Fruita a la taula (1973), Amb els mans (1976) i Oval blanc (1986).