VILATÓ Javier
JAVIER VILATÓ (Barcelona, 1921-Paris, 2000)
Immers des de menut en el món de l’art, a París, Javier Vilató, nebot de Picasso –fill de la seva germana Lola i del neuropsiquiatra català, Joan Baptista Vilató–,s’endinsà en la nova forma de viure i sentir l’art que el gran artista aportà, tot fugint de paràmetres establerts i cercant la seva identitat.
Si algun tret caracteritza la vida i l’obra de Vilató, més enllà de sentir-se sempre atret per la llum del Mediterrani, fet ben palès en el seu ús del color, és el seu interès, o més ben dit, la seva mirada reveladora de l’entorn, sovint l’entorn més pròxim, gairebé íntim. Per això, Vilató sempre fou un gran retratista, fins a l’últim moment en què treballava intensament el retrat escultòric. Tant de les dones estimades, dels fills, dels amics, com dels animals amb els que sempre compartí la llar –els gossos, els cavalls o els insectes–, com a retratista, al capdavall, dels objectes domèstics i quotidians com ara una fruitera, un càntir o un llum. Temes, tots ells, que reflectien la seva personal reflexió del viure d’una manera lliure, enèrgica i apassionada.
