BRINKMANN. Pintures i dibuixos recents.
2013/10/24-2014/01/11
Galería Joan Gaspar Madrid
La Galeria Joan Gaspar de Madrid presenta l'obra més recent del pintor Enrique Brinkmann: pintures sobre malla d'acer i dibuixos sobre paper des de l'any 2010 fins avui.
Des de la dècada dels noranta, el treball d'aquest artista travessa, de forma literal, un suport molt peculiar. Perseguint altres dimensions en la pintura, Brinkmann havia usat anteriorment el metacrilat, però és sens dubte amb la malla metàl·lica amb la qual ha aconseguit crear una major ambigüitat davant la lliçó avantguardista i formalista de que la pintura és plana. Entre el real i el representat, les seves abstraccions es componen de diferents espais, sent alhora un davant, un darrere i un endins plens de cal·ligrafies, trames líriques i introspecció.
Enfront de la transparència i levitat de peces anteriors, ens trobem ara uns treballs en els quals preval l'opacitat i la matèria. En aquesta nova concepció plàstica de l'artista, el suport de la malla d'acer és tractat des de les seves dues cares posant en relleu que no existeix una superfície pictòrica única.
La densitat, volum, textura i incisions d'aquestes obres ens ensenyen que quan veus no solament penses sinó que també sents en l'experiència del tacte. Deutor d'una immillorable tradició matèrica en la pintura espanyola, des del díptic “Esbós xinès” (l'obra de majors dimensions de l'exposició) fins a “Transtorn” (una de les més petites) Brinkmann empeny, arrossega i raspa la pintura deixant al seu pas un sorprenent reguer de signes i petjades. Són les restes d'un llenguatge en constant evolució, la memòria d'alguna cosa que ja s'ha perdut a través de la cerca permanent d'una poètica plàstica que condueixi a la pertorbació. Dins de l'experimentació sempre necessària per avançar, la pintura actual de Brinkmann sembla defensar el malbaratament i la despesa matèrica encara que, això sí, amb una admirable capacitat per destriar el que sobra del que manca
